Treballadors sèniors redueixen dolors amb la regla 30:15

Una nova investigació ha comprovat que una senzilla rutina d’alternar estar assegut i posar-se dret a la feina d’oficina pot augmentar la productivitat en reduir significativament el mal d’esquena, incrementar la concentració i reduir l’estrès en empleats amb feines sedentàries.

Tot i que l’estudi dirigit per la Universitat de Griffith (Austràlia) es va centrar en persones amb mal d’esquena recent, la proporció recomanada de 30 minuts assegut seguits de 15 minuts dret (30:15) podria beneficiar tots els treballadors d’oficina en millorar la concentració, reduir l’estrès i fomentar patrons de moviment regulars durant tot el dia.

En col·laboració amb coautors de la Universitat de Queensland, l’estudi, publicat a la revista Applied Ergonomics, va comparar l’efectivitat d’una proporció prescrita de 30:15 entre seure i estar dret amb un enfocament autoprescrit, on els individus triaven una proporció basada en la seva comoditat o preferència.

Els participants eren treballadors d’oficina que havien experimentat mal d’esquena durant el mes anterior a l’estudi i que ja utilitzaven un escriptori d’alçada regulable.

La doctora Charlotte Brakenridge, autora principal del Centre per a la Feina, l’Organització i el Benestar, afirma que els participants que van utilitzar la proporció recomanada de 30:15 entre seure i estar dret van mostrar majors reduccions en el pitjor mal d’esquena que aquells que van utilitzar la seva pròpia proporció personalitzada.

“Tant les proporcions prescrites com les autoprescrites van ser efectives per reduir el mal d’esquena després de tres mesos –apunta–. No obstant això, els qui van utilitzar la proporció fixa van experimentar majors reduccions del dolor i van reportar beneficis addicionals com nivells reduïts d’estrès i una millor concentració”.

En aquest sentit, explica que els participants van trobar que la proporció de 30:15 entre seure i estar dret era fàcil de seguir i s’hi van adherir de manera més consistent que els participants que usaven la proporció autoprescrita.

“Els qui tenien un horari fix de 30:15 s’hi van adherir de manera més consistent, cosa que probablement es deu a l’estructura clara i la sensació de rutina que proporcionava –prossegueix–. L’adherència pot explicar el major impacte que va tenir la proporció 30:15 en el mal d’esquena. En canvi, l’enfocament personalitzat oferia més flexibilitat, cosa que pot haver donat lloc a una participació menys constant”.