“Tenim un hospital tercermundista”: polèmica a les xarxes pel servei d’urgències de l’Hospital de Viladecans

Els veïns de la localitat han reaccionat a la publicació

Les crítiques al servei d’urgències de l’hospital de Viladecans han provocat un intens debat a les xarxes socials aquesta setmana, després que diversos usuaris expressessin la seva frustració amb l’atenció rebuda. Els missatges, compartits per veïns i pacients, dibuixen opinions contraposades sobre com es gestionen les urgències en aquest centre sanitari del Baix Llobregat.

Una de les publicacions més virals va ser la d’un usuàri que explicava que va arribar a urgències després d’un accident de moto i que, malgrat sangrar i tenir ferides que necessitaven atenció immediata, va haver d’esperar més de dues hores “sense que ningú em mirés”. Afegeix que va veure personal “parlant als boxos mentre jo estava al terra amb asfalt i brutícia a les ferides” i recorda que li van demanar “no sortir a fumar” en un to que ell va percebre com a amenaçador. Segons la seva opinió, l’atenció havia estat “una vergonya absoluta”, i va presentar una queixa formal abans de traslladar-se a l’hospital de Sant Boi.

Opinions de la comunitat

La publicació va encendre la reacció entre els veïns, alguns donant suport i altres defensant la professionalitat del servei sanitari:

“Tenim un hospital tercermundista”, va escriure una altra usuària, però alhora va matisar el seu comentari: “Però he de dir que el personal de planta en general, un 10.” Aquesta resposta reflecteix la dualitat que perceben alguns ciutadans entre les infraestructures o l’organització i l’actitud individual dels professionals.

Un altre usuari va aportar context sobre com funciona el criteri de priorització a urgències: “Sortint a fumar, no tens urgència, per tant no tens prioritat. Encara així 2 h 30 min em sembla ben poc, hi ha gent que s’hi passa el dia.” També va relativitzar el queix amb una mirada més tècnica: “Dubto molt que tots els que veus parlant siguin infermeres, perquè la ràtio d’infermeres per habitacions/pacients no quadraria. Hi ha molt personal a urgències: TCAEs, infermeres, celadors, metges de diferents especialitats… Si en el teu cas t’ha d’atendre un traumatòleg, per molt personal que vegis de xerrada, fins que no arribi el traumatòleg NO ET PODEN ATENDRE, PERQUÈ NO ÉS LA SEVA COMPETÈNCIA.” Aquest comentari va generar debats sobre la percepció del temps d’espera i la complexitat de l’organització interna dels serveis d’urgències.

D’altra banda, una altra veïna va compartir una experiència completament positiva: “Doncs jo dic que l’hospital un 10. Em van atendre molt bé, em van operar d’urgència dissabte i el personal molt amable. L’usuari també ha de posar de la seva part.” Aquest missatge contrasta amb les crítiques inicials i recalca que hi ha casos en què els pacients es mostren satisfets amb l’assistència rebuda.

Reaccions veïnals

Les comentaris de suport i crítica han posat en evidència la polarització de les opinions respecte a l’atenció sanitària a Viladecans. Alguns consideren que la saturació del servei i l’organització interna són qüestions a millorar, mentre que d’altres defensen la tasca dels professionals i la complexitat de gestionar urgències en un centre de referència com aquest.

Els debats també han suscitat reflexions sobre la necessitat d’explicar millor als pacients els criteris de priorització, la funció de cada professional sanitari i el temps d’espera habituals, especialment en moments de pressió alta al servei.

A continuació es reprodueix el testimoni principal de la pacient que va iniciar la discussió:

“Bones nits, he estat a l’hospital de Viladecans per un accident de moto i una vergonya absoluta, 2 h 30 min i ni mirar-me i a sobre amenaçant-me per sortir a fumar quan he vist molts infermers xerrant quan estic sangrant per tot arreu i amb l’asfalt i tota la brutícia del terra a les ferides. Els he posat full de reclamacions i he anat a l’hospital de Sant Boi, després es queixen… poc els cau per a la meva opinió.”

Aquest testimoni ha estat àmpliament compartit i comentat per veïns i usuaris de xarxes socials, generant un debat que no amenaça els professionals sanitaris sinó que qüestiona les dinàmiques dels serveis d’urgències.