L’Ajuntament estrena un planificador de rutes en paral·lel a la reforma de la C-245, obrint el debat sobre si la digitalització és suficient per transformar el transport urbà
Viladecans acaba d’incorporar un planificador de rutes sostenibles a la seva app municipal, coincidint amb la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible. L’eina, que permet escollir el millor trajecte a peu, en bus, bici o patinet segons ha informat La Ciutat, sona molt bé sobre el paper. Però la seva estrena ens planteja una pregunta incòmoda: pot una aplicació digital, per si sola, canviar els hàbits de transport dels veïns si no s’acompanya d’una infraestructura física i d’una política estructural?
El planificador GreenMob: més que una app de rutes
No és la primera vegada que Viladecans aposta per la digitalització de la mobilitat. La ciutat ja impulsa GreenMob, un planificador multimodal que informa sobre rutes, tarifes i emissions de CO₂ per orientar les decisions de mobilitat dels veïns.
L’objectiu declarat és ajudar a construir una ciutat neutra en emissions. El planificador permet comparar opcions de transport i veure l’impacte ambiental de cada trajecte. És un gest ambiciós, però també simbòlic: l’eina ofereix informació, no canvia la realitat física del carrer. I aquí és on sorgeix la tensió.
Exemples d’altres ciutats: Madrid i Vigo
No és l’única ciutat que ha apostat per planificadors municipals de mobilitat sostenible. Madrid va llançar Mobility 360, una app pública que mostra les emissions de CO₂ de cada trajecte i permet planificar viatges combinant diferents mitjans. Vigo, per la seva banda, va estrenar un planificador de rutes integrat a la seva web municipal que combina caminar, transport públic i bici.
Són exemples que demostren que la digitalització de la mobilitat és una tendència creixent. Però també plantegen el mateix dilema: aquestes eines canvien hàbits de veritat o només informen sobre opcions que ja existien?
El valor de la transparència
Un dels aspectes més interessants de GreenMob és que mostra les emissions de CO₂ de cada trajecte. És una manera de fer visible l’impacte ambiental de les nostres decisions quotidianes. Això pot ser pedagògic, especialment per a qui no té present que un trajecte curt en cotxe pot generar més emissions que una combinació de bus i bici.
Però, de nou, la transparència és valuosa, però no substitueix la política pública. Una app pot informar, però no pot construir un carril bici ni augmentar la freqüència dels autobusos. La informació només és útil si hi ha alternatives reals.
Cinquanta anys de Diada recuperada: el pes real de les entitats a Viladecans
Infraestructura real: el complement necessari
Perquè una app de mobilitat distingui sentit, cal que hi hagi alternatives reals de desplaçament. I en aquest punt, Viladecans ha fet part dels deures. La ciutat ha transformat la C-245, ha ampliat carrils bici i ciclocalles, i ha millorat la xarxa de transport públic, segons detalla el portal municipal. Sense aquestes obres, el planificador de rutes seria una promesa buida.
Això marca una diferència important respecte a altres municipis que llancen aplicacions sense haver preparat el terreny. Viladecans ha invertit en infraestructura abans de digitalitzar-la.
La pregunta incòmoda: qui usarà l’app?
Aquí és on el discurs institucional acostuma a callar. El repte de la mobilitat a Viladecans no acaba a les seves fronteres. Com a ciutat de l’àrea metropolitana, el gran mal de cap diari dels veïns no és només moure’s per dins del municipi, sinó connectar amb Barcelona, Sant Boi o l’aeroport. Perquè l’app sigui útil, ha de dialogar a la perfecció amb la xarxa d’autobusos de l’AMB i Rodalies.
Més enllà de la tecnologia, el transport públic ha de ser freqüent, puntual i còmode. Els carrils bici han d’estar ben connectats i ser segurs. I caminar no pot ser un acte de fe entre voreres estretes o passos de vianants mal senyalitzats en els barris més allunyats del centre.
Més enllà de la Setmana de la Mobilitat
La Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible és una bona ocasió per llançar iniciatives. Però el risc és que quedin en gestos puntuals, en titulars que s’esvaeixen quan passa l’efemèride. El que importa és si l’app es manté actualitzada, si s’integra amb altres serveis municipals i si es promou activament entre la ciutadania.
Viladecans es troba entre el gest i la política. El seu cas és interessant perquè combina digitalització i infraestructura dins d’una estratègia més àmplia. Però les ciutats mitjanes no poden permetre’s recursos perduts; si el planificador acaba sent una app oblidada al mòbil que ningú usa, haurà estat una oportunitat perduda.
El repte: convertir la informació en acció
Al final, el que està en joc és si les eines digitals poden ser quelcom més que un aparador institucional. Una app pot ser el pont, però no la totalitat del puzle.
Viladecans ha fet el primer pas tecnològic. Ara caldrà veure si el planificador es converteix en una eina aliada de la quotidianitat veïnal o si queda com un gest ben intencionat però insuficient. La resposta final no la donarà la tecnologia, sino la constància de la política de mobilitat que l’acompanyi.
