L’acte és una bona ocasió per preguntar-se quin paper juguen avui les entitats locals en la construcció cívica del municipi i si aquest teixit associatiu es renova o envelleix
Viladecans celebra aquest any cinquanta anys de la recuperació de la Diada amb un acte als jardins de Magdalena Modolell que posa al centre les entitats de la ciutat: l’Agrupació Cultural Mossèn Cinto, els Gegants i els Castellers.
Més enllà del ritual floral, la cultura popular i la música, aquesta commemoració planteja una pregunta de fons: quin pes real tenen avui les entitats en la vida cívica de Viladecans i com ha evolucionat el seu protagonisme en les últimes dècades.
El teixit associatiu com a columna vertebral de la Diada
L’acte de Viladecans no és un cas aïllat. A Mataró, la programació de la Diada 2026 també s’estructura al voltant de les entitats culturals i cíviques, amb sardanes, concerts i actes populars.
A Sant Feliu de Llobregat, el programa va des de les sardanes al repic de campanes, amb les colles i agrupacions locals com a protagonistes. A la Seu d’Urgell, sardanes i poesia tornen a ser els eixos de la celebració.
Viladecans: un exemple de com les entitats estructuren la vida pública
El cas de Viladecans és especialment il·lustratiu. Segons La Ciutat, l’Agrupació Cultural Mossèn Cinto, els Gegants i els Castellers són els pilars de l’acte del 11 de setembre.
Els Castellers de Viladecans, que van celebrar el seu 10è aniversari amb la millor diada de la seva història, són un exemple de com les entitats culturals construeixen identitat comunitària més enllà del ritual institucional.
No es limiten a participar en actes oficials: generen els seus propis espais de trobada i cohesió.
A Sant Jordi, l’Ajuntament de Viladecans subratlla que les entitats locals omplen la programació d’activitats. Aquest paper no es limita a la Diada: el teixit associatiu sosté la vida cívica durant tot l’any.
Atrapats amb diversos mòbils sostrets a la Festa Major de Viladecans
La pregunta incòmoda: es renova o envelleix el teixit associatiu?
Cincuanta anys després de la recuperació de la Diada, la pregunta és si aquest model de participació es manté viu o si s’està esgotant.
A la Pobla de Mafumet, l’11a Diada de les Entitats va reconèixer desenes d’associacions actives, un exemple de com alguns municipis fan esforços explícits per visibilitzar i renovar el teixit associatiu. Però el reconeixement no garanteix la continuïtat.
La salut d’una entitat es mesura en la capacitat d’atreure gent jove, de mantenir activitat regular i de generar projectes nous. Si les mateixes cares repeteixen any rere any, si els actes es buiden de contingut i es converteixen en rituals buits, el risc és que el teixit associatiu es momifiqui.
El paper de les institucions: finançament i reconeixement
A Las Palmas de Gran Canaria, l’Ajuntament ha repartit 616.000 euros entre cinc entitats culturals, amb el Museo Canario rebent 450.000 euros.
A Viladecans, l’Ajuntament ha posat les entitats al centre de la Diada, però caldria saber si aquest reconeixement simbòlic es tradueix en polítiques concretes de suport, formació i acompanyament.
Més enllà de la Diada: el dia a dia del teixit associatiu
Els Castellers de Viladecans, per exemple, no es limiten a l’acte del 11 de setembre: tenen assajos, diades pròpies, participació en festes d’altres pobles. L’Agrupació Cultural Mossèn Cinto i els Gegants també tenen calendaris propis que van més enllà dels actes institucionals.
Aquest és el veritable termòmetre de la salut cívica d’un municipi: no quantes entitats hi ha, sinó quantes estan realment actives i quantes generen vincles entre veïns.
Cinquanta anys després: balanç i reptes
Cincuanta anys de Diada recuperada són motiu de celebració, però també d’anàlisi.
A Viladecans, com a molts altres municipis, el repte és mantenir viu el teixit associatiu sense convertir-lo en un museu. Això passa per fomentar la participació jove, per donar suport a projectes nous i per garantir que les entitats no siguin només convidats d’honor en actes oficials, sinó actors reals en la construcció de la ciutat.
La Diada d’aquest any pot ser una bona ocasió per fer-se aquestes preguntes. O pot ser, simplement, un acte més. La diferència està en si la commemoració serveix per mirar endavant o només per mirar enrere.
