L’artista Samuel Salcedo exposa tres obres escultòriques al Moco Museum Barcelona

ACN Barcelona – L’artista barceloní Samuel Salcedo exposa tres obres escultòriques al Moco Museum Barcelona. Es tracta d’una selecció que profunditza en un dels eixos principals de la seva trajectòria: el rostre humà com a territori emocional, mirall psicològic i espai de projecció de l’espectador. Les peces, de diferents mides i materials, estan ubicades al pati del museu i també a l’interior del recinte. Salcedo explica a l’ACN que buscava aprofundir en la interacció amb els visitants i també amb el mateix espai arquitectònic. Pel que fa a la temàtica, fa valdre el fet que les expressions poden significar diverses coses segons com un mateix se senti. “M’agrada molt la idea de l’escultura com a mirall”, sosté.
Salcedo és un dels escultors contemporanis més reconeguts de la seva generació. Valorat per la seva capacitat de capturar la complexitat de l’expressió humana, l’artista se centra en la representació d’emocions, sovint contradictòries, a través de materials industrials. La seva proposta qüestiona els codis tradicionals en la representació per buscar una experiència directa i introspectiva en l’espectador.

En aquesta ocasió, l’escultor proposa un diàleg entre presència, percepció i vulnerabilitat, de la mà d’escultures que oscil·len entre l’inquietant, l’irònic i l’empàtic. Les obres proposades són tres: la primera porta per títol ‘Wrecking ball I’ i consta de tres peces de trenta quilos cadascuna. ‘Mirror mirror on the wall’ és un muntatge de nou peces de quinze quilos cadascuna i la darrera, ‘I’ll be your mirror’, una de sola, concretament un rostre monumental.

Salcedo – barceloní d’origen i amb un estudi a la capital catalana – reconeix que sempre ha exposat en un context més pròxim a les galeries i les fires d’art, però també admet que “està obert” a altres propostes. “En aquest cas hi ha un espai amb una interacció assequible des del primer nivell de lectura, una cosa que jo busco amb la meva obra”, reconeix, “que la gent s’hi pugui acostar, i si vol, aprofundir”.

Respecte a la temàtica, sempre intenta “comunicar” i una de les formes més primàries de fer-ho és a través del rostre. “Treballo molt amb la idea de les expressions ambigües que poden significar diferents coses segons com se senti cada persona”, subratlla, “l’escultura com a mirall”. Un altre aspecte que li crida l’atenció és la memòria. “La del pas del temps, i també dels materials, a mi aquest diàleg m’agrada molt i és una de les coses que treballo amb la meva obra”, conclou.

Finalment, reconeix que ell sempre ha trobat el seu lloc al mercat català, que tot i ser “petit”, hi passen “moltes coses”. “Jo em puc queixar perquè soc un artista que treballo i tinc la sort de poder exposar, des del meu punt de vista penso que pot ser complicat pels artistes que comencen, però quan jo vaig començar també ho era, així que no sabria dir si hem millorat o empitjorat”, insisteix.