La piscina que Viladecans i Gavà continuen reclamant

Els veïns reclamen més espais de bany, una millor conservació dels equipaments municipals i explicacions sobre el futur de l’històric recinte de Can Sellarès

La publicació d’un missatge sobre la situació de les piscines a Gavà i Viladecans ha provocat una intensa conversa a les xarxes socials. Diversos residents lamenten que, en plena temporada de calor, l’oferta d’instal·lacions descobertes sigui insuficient per a dues ciutats amb una població elevada. Els comentaris mostren opinions diferents, però comparteixen una mateixa preocupació: la necessitat de disposar d’espais públics assequibles on les famílies, els infants i la gent gran puguin refrescar-se durant els mesos d’estiu.

Malestar veïnal

Entre les reaccions recollides hi ha persones que recorden amb nostàlgia la piscina de Can Sellarès, situada al límit entre Gavà i Viladecans. L’equipament va deixar de funcionar com a piscina descoberta l’any 2004. El que inicialment semblava el final d’una temporada d’estiu va acabar convertint-se en un tancament definitiu, fet que encara avui continua present en la memòria de molts antics usuaris.

Una part dels veïns considera que aquell espai tenia un gran potencial esportiu, recreatiu i social. Alguns recorden els estius, les trobades familiars i les activitats que s’hi organitzaven, mentre que altres critiquen la manca de manteniment que, segons la seva opinió, va contribuir al deteriorament progressiu del recinte. També hi ha comentaris que relacionen el tancament amb els problemes de convivència i seguretat que s’haurien produït en determinades etapes.

Aquest últim aspecte genera discrepàncies. Hi ha usuaris que sostenen que l’equipament hauria pogut continuar obert amb una gestió adequada, més vigilància i unes normes clares. Altres afirmen que el comportament incívic d’una minoria va dificultar-ne el funcionament. En qualsevol cas, aquestes afirmacions formen part de les opinions expressades pels participants en el debat i no constitueixen, per si soles, una explicació oficial del tancament.

La polèmica també inclou crítiques a les administracions de Gavà i Viladecans. Alguns comentaris qüestionen que dos ajuntaments que compartien la propietat i la gestió de Can Sellarès no aconseguissin conservar la piscina. Altres veus reclamen que les dues ciutats coordinin millor les seves polítiques esportives, especialment perquè el recinte es troba en una zona fronterera i històricament ha estat utilitzat per ciutadans dels dos municipis.

El futur de Can Sellarès

Can Sellarès és molt més que l’antiga piscina. La finca, vinculada originàriament a la companyia Roca, va ser concebuda com un espai d’activitats esportives, culturals i recreatives. Posteriorment va passar a mans dels ajuntaments de Gavà i Viladecans. Actualment, la masia i les instal·lacions continuen acollint entitats, serveis municipals i diferents activitats educatives, socioculturals i esportives.

El futur del sector ha estat objecte d’un llarg debat urbanístic. El projecte municipal preveu rehabilitar la masia, conservar elements patrimonials, renovar els equipaments esportius i lúdics, crear espais públics i incorporar nous habitatges i locals comercials. La transformació inclou la construcció de 238 habitatges, una part dels quals tindrà protecció oficial, segons la planificació anunciada.

Aquest plantejament ha rebut el suport de les administracions, que defensen la regeneració integral d’un espai degradat i la necessitat d’ampliar l’oferta d’habitatge. En canvi, col·lectius veïnals com Salvem Can Sellarès han manifestat reiteradament la seva oposició a la pèrdua d’una part dels terrenys destinats històricament a usos col·lectius. Els crítics consideren que la finca s’hauria de preservar íntegrament per a activitats esportives, culturals i de lleure.

El debat judicial relacionat amb el planejament va quedar desencallat després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya desestimés el recurs presentat contra el projecte. A partir d’aquest pronunciament, l’Ajuntament de Viladecans va continuar la tramitació urbanística i va sotmetre a informació pública el conveni necessari per desenvolupar el sector.

Paral·lelament, el consistori de Viladecans ha anunciat nous equipaments esportius a Can Sellarès. Les actuacions projectades contemplen la renovació de les instal·lacions i la creació de nous espais per a la pràctica esportiva. Tot i això, la recuperació de l’antiga piscina no forma part del plantejament conegut, una absència que continua provocant decepció entre les persones que esperaven tornar a disposar d’una zona de bany en aquest punt.

Les demandes veïnals no se centren únicament en Can Sellarès. Alguns ciutadans també critiquen el funcionament, el preu o els tancaments temporals d’altres piscines de la zona. En els comentaris apareixen referències a l’augment del cost de l’accés durant l’estiu i al tancament d’instal·lacions en dates de gran demanda. Aquestes situacions augmenten la sensació que l’oferta disponible no respon plenament a les necessitats de la població.

Gavà treballa, per la seva banda, en una nova piscina descoberta a Ca n’Horta. L’avantprojecte presentat preveu una piscina esportiva, una altra de caràcter recreatiu i una zona infantil de poca profunditat. El conjunt es completaria amb espais d’estada, zones d’ombra, solàrium i vegetació de baix consum d’aigua. Aquesta actuació podria ampliar l’oferta de lleure aquàtic de la ciutat, encara que no resol de manera immediata les queixes expressades durant els episodis de calor actuals.

Viladecans també ha inclòs entre els seus plans municipals la creació d’una nova piscina descoberta a la zona de Llevant. La materialització d’aquests projectes serà determinant per comprovar si les dues ciutats aconsegueixen donar resposta a una demanda que es repeteix cada estiu. Els veïns reclamen calendaris concrets, informació transparent i preus que permetin l’accés de les famílies amb menys recursos.

Un debat obert

La proximitat de les platges de Gavà i Viladecans ofereix una alternativa per refrescar-se, però molts ciutadans assenyalen que el mar no substitueix completament una piscina municipal. Les persones amb mobilitat reduïda, les famílies amb infants petits, els usuaris que necessiten un entorn controlat o els veïns que viuen lluny del litoral poden trobar més còmode i segur un equipament urbà amb socorristes, vestidors i serveis adaptats.

La planificació d’una piscina pública, però, requereix estudiar-ne el cost de construcció, el manteniment, el consum d’aigua, la seguretat i la viabilitat econòmica. En un context de sequera recurrent i temperatures cada vegada més elevades, les administracions també han de prioritzar sistemes eficients de tractament i reutilització de l’aigua, zones verdes de baix consum i instal·lacions energèticament sostenibles.