La prova de foc de Viladecans: portar la innovació verda de la teoria a l’asfalt

Viladecans entra en una xarxa de 150 ciutats: el repte és convertir el fòrum en obres al carrer

L’adhesió a la Missió de Transicions Urbanes situa el municipi en un club internacional de cooperació climàtica. La prova de foc serà traduir l’intercanvi de bones pràctiques en projectes tangibles que el veí pugui verure.

Viladecans acaba d’incorporar-se a la Missió de Transicions Urbanes (UTM), una xarxa codirigida per la Comissió Europea i el Pacte Global d’Alcaldes pel Clima que ja reuneix 150 ciutats de 54 països. L’anunci es va fer durant la Cimera Mundial d’Innovació 2026, celebrada al propi municipi. La pregunta no és si sumar-se a una xarxa d’aquest tipus aporta prestigi o visibilitat institucional. La pregunta és què pot aprendre Viladecans d’altres ciutats i, sobretot, què pot ensenyar del seu propi model urbanístic i climàtic.

Què ofereix una xarxa internacional al govern local

La UTM pretén arribar a les 300 ciutats el 2030 per ampliar l’intercanvi de solucions i la col·laboració entre governs locals. La Vanguardia va recollir que la cimera va reunir 200 representants de ciutats, governs, centres de recerca i empreses. Programes com City2C busquen facilitar la col·laboració entre ciutats per desenvolupar solucions conjuntes i explorar projectes pilot d’innovació urbana, segons va destacar La Ciutat.

El risc de quedar-se en el titular

La participació en xarxes internacionals comporta un risc: que el compromís es quedi en la foto de la cimera i no es tradueixi en actuacions concretes al carrer. El cas de Rivas Vaciamadrid mostra el camí contrari. La ciutat va rebre un premi per Renatura Rivas, un projecte que ha transformat 240.000 m² d’espai públic, segons va informar l’Ajuntament de Rivas. Aquell projecte demostra com una xarxa internacional pot traduir-se en obres visibles i millora urbana quotidiana. No es tracta només d’assistir a fòrums, sinó de portar a casa solucions provades en altres llocs i adaptar-les al context local.

De la transferència de coneixement a l’obra pública, la xarxa URBACT, per exemple, ha seleccionat diverses ciutats espanyoles per a xarxes de transferència que busquen portar experiències urbanes a altres ciutats europees mitjançant aprenentatge pràctic i adaptació local, segons va recollir el portal d’URBACT. Això implica que una ciutat pot aprendre d’una altra com ha resolt un problema concret —mobilitat, espai públic, eficiència energètica— i aplicar-ho al seu propi territori. El repte per a Viladecans és identificar quins projectes pot importar i quins pot exportar. Què té el municipi que pugui servir de referència per a Incheon, Lió, Oporto o Borongan, les altres ciutats que s’han incorporat a la UTM?

El capital local: del Vilawatt a la digitalització

Viladecans no entra en aquest fòrum internacional com una ciutat buida. El municipi té una carta de presentació potent que oferir a la resta d’aliats. El cas més clar és el Vilawatt, una iniciativa de transició energètica pionera que va néixer amb l’impuls de fons europeus i que ha aconseguit estructurar una governança energètica local singular i comunitats d’aprenentatge als barris. Aquest model d’empoderament ciutadà i eficiència en la rehabilitació d’habitatges, sumat a la històrica aposta de la ciutat per la digitalització i la innovació educativa, són actius reals. Viladecans es pot presentar davant la UTM no com un mer espectador, sinó com un laboratori urbà que ja ha testat solucions aplicables a altres punts del planeta.

Els deures pendents: illes de calor i el Parc Agrari

Malgrat tot, l’intercanvi ha de ser bidireccional, perquè els reptes climàtics i urbanístics del municipi són urgents. El veí dels barris amb major densitat de població i trames urbanes més consolidades —com la Montserratina o Sales— sap perfectament què és patir l’efecte d’illa de calor a l’estiu. La UTM ha de servir per importar solucions urgents de renaturalització urbana i creació de refugis climàtics on l’asfalt encara guanya la partida.

Així mateix, en plena gestió de l’emergència climàtica i l’escassetat de recursos hídrics, Viladecans necessita aprendre com protegir i modernitzar el regadiu de la seva joia periurbana: el Parc Agrari del Baix Llobregat, un espai vital pressionat per les grans infraestructures de mobilitat (la C-32 i les vies del tren) que exigeixen un urbanisme més permeable i connectat.

El salt del pla a l’execució

La distància entre el compromís i l’obra és llarga. Canal Barbanza va recollir com l’Ajuntament de Rianxo espera que les obres recollides en el POS vagin avançant, una mostra de com els plans municipals necessiten temps i recursos per materialitzar-se. Barcelona, per la seva banda, va anunciar una inversió per transformar el Besòs-Maresme, amb un pla de rehabilitació d’habitatges, segons va informar La Ciutat. Aquests exemples mostren que la transformació urbana requereix inversió, planificació i capacitat d’execució. La xarxa pot facilitar l’accés a finançament europeu i a experiències provades, però el govern local ha de tenir clar què vol fer i com ho farà.

La mirada del veí

Per al veí de Viladecans, l’adhesió a la UTM només tindrà sentit si es tradueix en millores concretes als seus carrers i equipaments. La prova de foc no és la cimera, sinó el que passi els propers mesos. Si l’Ajuntament és capaç d’identificar projectes concrets, buscar finançament europeu i executar-los amb el suport de la xarxa, l’adhesió haurà valgut la pena. Si, en canvi, la participació es queda en l’assistència a fòrums i en l’intercanvi de correus electrònics, el veí no notarà cap diferència. I la xarxa internacional haurà estat una oportunitat perduda.

La UTM ofereix una plataforma per aprendre i per ensenyar. Ara toca demostrar que Viladecans pot fer les dues coses i que el compromís climàtic es tradueix en obres visibles al carrer. Amb tot, més enllà de la fiscalització de l’obra pública quotidiana, l’adhesió es presenta com una molt bona iniciativa per obrir nous camins de cooperació internacional i contribuir de manera decidida al desplegament de bones pràctiques globals per al clima.