Els professionals d’afers públics guanyen pes estratègic en empreses i institucions

La forta demanda de professionals d’afers públics eleva les retribucions i situa un terç del sector per sobre dels 80.000 euros anuals

• El sector, en plena expansió, podria duplicar la seva mida fins als 5.000 professionals el 2030

La creixent demanda de professionals dels afers públics a Espanya està tensionant a l’alça les retribucions del sector, fins al punt que gairebé un terç dels qui treballen en aquesta activitat percep més de 80.000 euros bruts anuals, segons l’informe ‘Afers Públics i Lobby. Radiografia de la professió a Espanya 2025’, elaborat per l’Observatori d’Afers Públics de la Universitat de Navarra i l’Associació de Professionals de les Relacions Institucionals (APRI).

L’estudi, basat en una enquesta a 331 professionals realitzada entre setembre i octubre de 2025, ofereix la fotografia més completa fins avui d’un col·lectiu que s’ha consolidat com una funció estratègica en empreses, associacions i institucions. La radiografia retrata un sector altament qualificat: el 99% dels professionals compta amb estudis universitaris i el 90% ha cursat algun programa de postgrau, sent Ciències Polítiques (27%) i Dret (26%) les titulacions més freqüents.

El 64% dels professionals treballa en departaments interns d’afers públics dins d’empreses o associacions, mentre que el 36% ho fa en consultores o com a professionals independents. L’activitat es concentra en sectors altament regulats com Salut (22%), Energia (15%), Finances (8%) i Alimentació (8%).

L’informe també revela que el 78% dels enquestats considera important o molt important comptar amb una regulació estatal específica, i que el 96% preveu que la rellevància de la professió augmentarà o es mantindrà en els pròxims anys, fet que anticipa una pressió sostinguda sobre la demanda de perfils especialitzats.

FORMACIÓ ESPECIALITZADA

En aquest context d’escassetat de talent qualificat, Esteban González Guitart, fundador, director general i professor de l’AP Institute de la Universitat Nebrija —el primer i únic institut universitari de formació superior en afers públics i govern a Espanya—, va subratllar la fortalesa de la demanda de perfils formats.

“Les empreses i les consultores estan requerint de manera contínua els perfils dels nostres alumnes. Els nostres màsters ja estan en la seva segona edició i, en molts casos, amb llista d’espera”, va afirmar González Guitart, qui va vincular aquesta tracció a l’eixamplament d’un mercat que necessita professionals preparats per respondre a la creixent complexitat reguladora.

UN SECTOR EN EXPANSIÓ

Aquesta tendència de fort creixement es veu confirmada pel primer informe de l’Instituto Coordenadas para la Gobernanza y la Economía Aplicada (ICGEA) sobre professionals i firmes d’afers públics a Espanya, que qualifica de “molt positiva” l’evolució del sector en l’última dècada, tant en la seva base professional com en els serveis de consultoria.

Segons l’Instituto Coordenadas, l’economia espanyola està preparada per duplicar el sector sense problemes i cobrir la bretxa amb els principals països europeus el 2030, amb una estimació de 5.000 professionals i 200 milions de facturació anual de les firmes especialitzades. L’anàlisi de l’ICGEA adverteix, no obstant això, que Espanya té un dèficit de tecnologia aplicada al sector i de programes educatius relacionats amb els afers públics, en comparació amb el Regne Unit i els Estats Units, fet que podria frenar aquest creixement si no es corregeix.

L’estudi de la Universitat de Navarra i APRI proposa, entre les seves cinc línies d’actuació prioritàries per consolidar el sector, fomentar el talent i la formació especialitzada, juntament amb l’impuls de l’autoregulació, la digitalització i l’enfortiment de la narrativa pública sobre la funció social dels afers públics.