El CoNCA recomana a administracions i equipaments no utilitzar l’externalització de serveis per abaratir costos

ACN Barcelona – El CoNCA recomana a les administracions i equipaments culturals evitar utilitzar l’externalització de serveis com una estratègia per abaratir costos. Aquesta és una de les diverses recomanacions incloses en l’informe ‘Les condicions laborals en els serveis externalitzats dels equipaments culturals públics de Catalunya’ presentat pel  Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. També es proposa transparència màxima en totes les contractacions o augmentar pressupostos en cultura. A l’informe es posa de manifest que “en el rerefons de moltes de les problemàtiques detectades en el cas de la contractació pública s’hi identifiqui l’endèmic infrafinançament del sector cultural al nostre país”.
El CoNCA destaca en l’informe que l’externalització de serveis és “un instrument de gestió que l’administració pública utilitza per cobrir un servei que amb els recursos propis no pot cobrir”. Com a instrument de gestió, afegeix, l’externalització “no és positiva ni negativa per si mateixa o, més ben dit, es fa difícil fer una valoració transversal de la pràctica general”. Considera que “hi ha casos d’èxit i experiències poc constructives amb efectes negatius per als treballadors o bé per als equipaments o les empreses”.

L’informe indica tres causes generals que justifiquen bona part de les dificultats que es generen. La primera és el desconeixement de les possibilitats legals i de la realitat de l’externalització dels serveis culturals per part de tots els agents implicats. La segona és que les diferents normatives que regulen la contractació pública operen, en línies generals, amb una lògica diferent de la dinàmica que segueix l’activitat cultural. I la tercera: la importància desigual de la cultura en les diferents administracions públiques.

Segons el CoNCA, “en la concepció política de l’organització social, la cultura ocupa un segon nivell en l’ordre de prioritats” i això es pot afirmar “observant la proporció del pressupost públic que s’hi destina, el lloc que ocupa en els programes electorals i de país i la rellevància dels seus representants públics”. En aquest context, manifesta que “en el rerefons de moltes de les problemàtiques detectades en el cas de la contractació pública s’hi identifiqui l’endèmic infrafinançament del sector cultural al nostre país”.

El document aporta un seguit de recomanacions, entre les quals hi ha la no utilització de la subcontractació com a estratègia de reducció de costos. De fet, el Consell considera que “es pot preveure quan, en funció de quins siguin l’esperit i la motivació que origina el procés d’externalització, hi ha més garanties d’èxit”. Per això, assegura que “si la motivació principal que impulsa l’equipament a externalitzar és l’estalvi de costos, difícilment conclourà amb èxit, perquè l’externalització, si es fa sota uns criteris de qualitat i unes condicions justes per als treballadors, no implica una reducció de costos”. En canvi, assenyala, “si es fa per compartir expertesa, especialització i coneixements no disponibles en la plantilla interna de l’equipament, la suma pot suposar una millora del servei de la qual es beneficiarà la ciutadania”.

També es recomana, entre d’altres, afavorir que tots els agents coneguin la singularitat de la cultura en els serveis externalitzats; afavorir espais de trobada i coneixement entre tècnics, interventors i secretaris, i afavorir un major diàleg i acompanyament al llarg de tot el procediment administratiu de la licitació; fer una tasca de negociació amb els partits polítics per reforçar la seva implicació en la defensa de la importància de la cultura en tots els territoris, així com assegurar el compliment dels convenis i els estatuts dels treballadors pertinents en totes les contractacions, tant en les laborals com en les mercantils o augmentar pressupostos en cultura i valorar l’aportació de valor afegit dels serveis i productes culturals.

També s’apunta que a vegades es vulnera la lliure concurrència per poca transparència en contractes menors i per això es recomana transparència màxima en totes les contractacions i fer públiques les demandes i els criteris a tenir en compte per valorar ofertes. El CoNCA també proposa la separació dels contractes per lots i l’aplicació d’articulat específic ja recollit en la Llei de contractes del sector públic.

 “Un punt de partida per seguir treballant”

Margarida Troguet, presidenta del CoNCA, emmarca l’estudi en el conjunt d’iniciatives envers les condicions de treball en el sector cultural que va endegar el CoNCA durant l’any 2025. Troguet considera que “l’informe és un punt de partida per continuar treballant, des de la corresponsabilitat, cap a un model que garanteixi unes condicions laborals dignes per a tots els treballadors de la cultura, uns serveis culturals de qualitat i un accés equitatiu a la cultura per a tota la ciutadania”. 

El CoNCA va presentar l’informe en un acte celebrat aquest dijous a l’Escola Massana. Centre d’Art i Disseny de Barcelona.

El Consell ressalta que amb la presentació d’aquest informe, “vol contribuir al debat sobre la sostenibilitat laboral en el sector cultural i aportar elements per avançar cap a models de gestió que tinguin en compte tant la qualitat dels serveis culturals com les condicions de treball dels professionals”.