Categorías: Salut

Asperger: un perfil amb necessitats específiques

Una neuròloga infantil alerta sobre els mites de l’asperger i destaca la importància d’un acompanyament clínic adequat i d’un entorn que respecti la seva manera de percebre i processar el món.

Madrid, 7 de gener de 2026.- A Espanya, les estimacions actuals suggereixen que al voltant de 450.000 persones es troben dins del Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), una condició del neurodesenvolupament la prevalença de la qual se situa al voltant de l’1% de la població, segons les dades disponibles del Centre Espanyol sobre el Trastorn de l’Espectre de l’Autisme.

Dins d’aquest espectre ampli i heterogeni, el perfil tradicionalment conegut com a síndrome d’Asperger podria representar entre el 18% i el 27% dels casos, segons diferents estudis epidemiològics.

Malgrat la seva freqüència, persisteixen dubtes i concepcions errònies al voltant d’aquesta condició, que des del 2013, amb la publicació del DSM-5, va deixar de considerar-se un diagnòstic independent per integrar-se dins del Trastorn de l’Espectre Autista.

La Dra. Gloria López Sobrino, neuròloga infantil de l’equip del Dr. Oriol Franch, cap de Servei de Neurologia de l’Hospital Ruber Internacional, explica per què: “El terme asperger s’utilitza per descriure un perfil freqüent dins l’espectre autista, caracteritzat habitualment per l’absència de discapacitat intel·lectual, un desenvolupament del llenguatge formalment conservat, interessos molt intensos i una manera particular d’interpretar les normes socials implícites. Tanmateix, es tracta d’un continu, amb una gran variabilitat entre persones.”

Una manera particular de processar la informació

Segons l’especialista, l’asperger es caracteritza per un patró cognitiu singular. “El cervell prioritza certs estímuls i presenta més dificultat per integrar automàticament les convencions socials implícites, però pot mostrar una extraordinària capacitat per al detall, la lògica o la memòria”.

Aquestes diferències no impliquen menor gravetat. La doctora recorda que no es tracta d’un trastorn lleu, ja que moltes persones experimenten patiment significatiu derivat de la incomprensió, l’aïllament o la sobrecàrrega sensorial. “Necessiten un acompanyament clínic i educatiu adequat i un entorn que respecti la seva manera de percebre i processar el món”.

Mites i confusions freqüents

Un dels conceptes més estesos és la falsa idea que l’asperger implica absència d’empatia. La doctora ho desmenteix amb claredat: “Les persones amb asperger no manquen d’empatia. A vegades tenen dificultats per interpretar les emocions de manera immediata, però senten amb gran intensitat i profunditat”.

Una altra confusió freqüent és associar-lo exclusivament a capacitats excepcionals. “No totes les persones amb asperger tenen talents extraordinaris. Existeixen tants perfils com persones, i els estereotips distorsionen la realitat”, subratlla la Dra. López Sobrino.

L’especialista també indica que no tots els símptomes visibles s’expliquen per l’autisme. “L’ansietat i el TDAH són comorbiditats freqüents, i s’han d’avaluar de manera independent. El seu abordatge —que combina psicoeducació, ajustos de l’entorn i, en alguns casos, medicació— és clau per millorar la qualitat de vida”.

Les 7 claus per comprendre la síndrome d’Asperger

La Dra. Gloria López Sobrino resumeix els punts essencials per interpretar adequadament aquesta condició:

  1. Forma part de l’espectre autista, sense discapacitat intel·lectual.
  2. Les dificultats socials constitueixen el nucli del diagnòstic.
  3. Posseeixen un estil cognitiu lògic, detallista i sistemàtic.
  4. Mantenen interessos intensos i focalitzats en temes concrets.
  5. La sensibilitat sensorial —a estímuls com sorolls o llums— és freqüent.
  6. Requereixen suports individualitzats, no sobreprotecció.
  7. El diagnòstic precoç afavoreix el benestar al llarg de tota la vida.

“L’objectiu no és canviar qui són, sinó acompanyar-los perquè puguin desenvolupar plenament el seu potencial en un món que sovint no està preparat per comprendre la seva manera de pensar i relacionar-se”, conclou la doctora.

Jordi González

Entradas recientes

O Prémio Rei Jaume I reconhece o percurso científico de Borja Ibáñez

O doutor Borja Ibáñez, cardiologista de intervenção do Hospital Universitario Fundación Jiménez Díaz, diretor científico…

14 minuts hace

La indústria espanyola aposta per una estratègia comuna per guanyar competitivitat i autonomia

La indústria espanyola reclama una estratègia comuna que permeti reforçar la competitivitat del país i…

36 minuts hace

Experts qüestionen l’abast de la reforma de prevenció laboral impulsada pel Ministerio de Trabajo

Experts en prevenció de riscos laborals han alertat que l'avantprojecte de llei impulsat pel Ministerio…

46 minuts hace

El jugador de Viladecans que triomfa al futbol professional

Iván Gil, el futbolista que s’obre camí en el futbol professional Viladecans té també nom…

1 hora hace

Teresa Riesgo destaca el lideratge de les universitats en talent i innovació

La jornada, celebrada a Barcelona, ha analitzat el paper de la universitat davant el nou…

4 hores hace

Judit Luna Minguell és premiada a la 24a edició del Premi Joves Fotògraf(e)s de Catalunya pel seu treball ‘Lluna, no ploris’

Reconegut el talent de Judit Luna MinguellLa creadora ha estat galardonada amb el Premi Joves…

6 hores hace

Esta web usa cookies.