Viladecans es cola a la pantalla gran i ningú ho havia explicat fins ara

Viladecans es consolida com a escenari de rodatges, però falta ordenació i memòria documental

Viladecans s’ha anat configurant en els darrers anys com un punt habitual per a rodatges audiovisuals de tota mena: llargmetratges, documentals, sèries i curtmetratges. Tot i aquesta presència reiterada, no existeix un inventari públic municipal amb detalls concrets de cada filmació (carrers, dies, escenes, impacte local). Aquest article recull el que se sap amb rigor sobre els rodatges realitzats a la ciutat, les raons que expliquen per què s’hi grava i les mancances en la documentació pública. Finalment, es plantegen propostes per consolidar una memòria de rodatges útil per a Viladecans i per als qui estudien el seu rastre audiovisual.

La presència de rodatges a Viladecans no és fruit de l’atzar: la proximitat a Barcelona, la diversitat de paisatges (urbans, naturals, agrícoles i litorals) i una gestió administrativa que regula l’ocupació de la via pública fan del municipi una opció atractiva per a productores. Tot i així, la informació detallada sobre què s’ha rodat, en quins llocs exactes i durant quant de temps sovint és escassa.

Què s’ha rodat

A partir de diverses fonts —comunicacions municipals, informes de film commissions, notes de premsa, bases de dades especialitzades i comunicats de productores— es pot reconstruir una cronologia mínima dels rodatges confirmats a Viladecans.

D’entre els llargmetratges destaca 3 bodas de más (2012–2013), una comèdia espanyola rodada en part al Baix Llobregat i amb mencions a Viladecans, però sense detalls concrets d’espais. També Jeremías (2012–2014) fa referència a Viladecans com una de les localitzacions, però sense concretar carrers.

El 2016, The Other Land apareix com un projecte que es va filmar a Viladecans, Barcelona i Sitges, però tampoc no s’han fet públiques ubicacions específiques. En canvi, en el cas del documental de National Geographic sobre la gestió de la COVID‑19, se sap que el rodatge va durar dues setmanes i es va fer al CAP Montbaig i al Casal de la Montserratina.

Un dels casos més mediàtics va ser la docu-sèrie Aitana: Metamorfosis (2024–2025), amb rodatge confirmat a l’Institut Josep Mestres i Busquets, on l’artista va tornar per gravar amb l’alumnat. Igualment, la sèrie El forense i Dalí (2025), produïda per 3Cat, va gravar dues capítols a l’edifici històric Sant Llorenç de l’Hospital de Viladecans.

En l’àmbit dels curtmetratges, Aquella Casa (2025) és un projecte basat en metratge familiar rodat a Super‑8 entre els anys 60 i 70, i fa referència a espais concrets com el Carrer de la Muntanya i la “Torre de les Àguiles”. És una de les poques obres on s’identifiquen localitzacions urbanes amb claredat.

Per què atrau el municipi

Els motius pels quals Viladecans és escollida com a localització audiovisual responen a diversos factors. D’una banda, la seva posició dins de l’àrea metropolitana de Barcelona ofereix proximitat a infraestructures, connectivitat i escenaris variats en un entorn compacte.

D’altra banda, l’Ajuntament contempla el rodatge com un ús especial de l’espai públic i ho integra dins dels tràmits municipals amb permisos, senyalització i taxes específiques. Aquesta “normalització” fa que els rodatges siguin millor gestionats i redueixen les friccions logístiques amb els veïns.

A més, la diversitat territorial —amb platges, zones agrícoles, barris residencials i espais institucionals— fa possible simular múltiples ambients en un sol municipi, un avantatge que valoren les productores que busquen versatilitat sense allunyar-se de la capital catalana.

Impacte local i percepció ciutadana

L’impacte dels rodatges a Viladecans es pot analitzar en tres nivells. En l’àmbit econòmic, el pas dels equips suposa despesa en serveis locals (menjadors, allotjaments, lloguers, transports). Encara que no hi ha xifres oficials per a Viladecans, es coneix que aquest sector genera milions d’euros a municipis de l’àrea metropolitana.

Pel que fa a la convivència, les afectacions temporals (talls de trànsit, soroll, ocupació de voreres) poden generar molèsties puntuals, però una bona planificació i informació prèvia als veïns redueix tensions.

Finalment, des del punt de vista cultural, els rodatges aporten visibilitat i memòria col·lectiva. El cas d’Aitana torna a posar l’institut en el mapa emocional de la ciutat, convertint-lo en escenari d’una història compartida.

Mancances i propostes de millora

Tot i la freqüència de rodatges, manca una documentació pública completa. Els registres municipals no especifiquen carrers, durada ni impacte econòmic. Moltes fonts oficials, com les de la Film Commission catalana, només citen el municipi i no desglossen dades concretes.

Per això es proposa la creació d’un registre públic anual de rodatges amb camps mínims normalitzats (títol, productora, director/a, dates de permís, localització exacta, afectacions, retorn econòmic). També seria útil publicar fitxes destacades amb mapes, fotos oficials i dades rellevants en casos de gran interès ciutadà.

Arxivar cartells, notificacions a veïns i imatges de making-of autoritzades contribuiria a una memòria patrimonial de valor futur. Títols com Aquella Casa, basats en filmacions antigues, evidencien la importància de conservar no només la pel·lícula final, sinó el context i la geografia del rodatge.

En resum, és probable que a Viladecans s’hagin rodat moltes més produccions de les que consten actualment. Crear una eina pública de traçabilitat i arxiu seria clau per transformar aquesta activitat cultural i econòmica en una oportunitat de ciutat.