Viatjar per curar-se: la realitat sanitària de Ceuta i Melilla

Gairebé la meitat de la població de Ceuta i Melilla ha de viatjar a la Península per rebre atenció sanitària

La manca de recursos assistencials obliga gairebé la meitat de la població de Ceuta i Melilla a traslladar-se a la Península per rebre tractament, cosa que té un alt impacte emocional i personal en els pacients.

Les llistes d’espera són la principal barrera d’accés al sistema sanitari públic de Ceuta i Melilla. Així ho identifica una àmplia majoria de la seva població. Aquesta percepció es tradueix en dificultats reals i persistents d’accés als serveis de salut.

A això s’hi sumen la dificultat per obtenir cites (per al 65% dels ceutins i el 79% dels melillencs), tant presencials com en línia; els canvis freqüents de metge assignat (44% i 49%, respectivament), i la dificultat per comunicar-se amb el personal sanitari (44% i 45%, respectivament), configurant un escenari de bloqueig estructural del sistema.

A més, l’espera per rebre atenció especialitzada es confirma com l’aspecte més castigat pels ciutadans. Gairebé la meitat dels usuaris qualifica el temps de demora per veure un especialista com a “totalment inadequat” (47% a Ceuta i 42% a Melilla), una barrera temporal que converteix aquest servei en pràcticament inaccessible per a una part significativa dels ciutadans.

Les dificultats també s’estenen a altres serveis clau del procés assistencial. Les proves diagnòstiques registren valoracions negatives per part del 37% dels ciutadans a Ceuta i del 40% a Melilla, mentre que les intervencions quirúrgiques presenten nivells d’insatisfacció del 26% a Ceuta i del 24% a Melilla.

ALT COST EMOCIONAL

Aquests trasllats forçats tenen un impacte personal, familiar i emocional elevat. La directora d’Opinió Pública d’Ipsos, Silvia Bravo, ho va destacar a Servimedia: “El 66% a Ceuta i el 60% a Melilla afirmen que els ha afectat de manera seriosa a la seva vida quotidiana”.

Això evidencia el cost humà i social que té no rebre l’atenció sanitària desitjada dins del propi entorn de residència. Un senyor entrevistat al carrer va resumir la situació: “Jo el que buscaria seria la manera d’arreglar els problemes, disminuir les llistes d’espera, augmentar el nombre d’especialistes i resoldre el tema oncològic perquè la gent no s’hagi de traslladar fora per rebre tractament”.

SANITAT PRIVADA

Les dades també reflecteixen el creixent recurs a la sanitat privada com a via alternativa d’accés a l’atenció sanitària. Bravo va comentar que “el 45% a Ceuta i el 30% a Melilla disposen d’una assegurança mèdica privada com a via alternativa d’accés a la sanitat”. Per això es conclou que la sanitat pública no és capaç d’absorbir la demanda assistencial en condicions adequades.

L’estudi sobre la ‘Percepció de la sanitat pública a Ceuta i Melilla’ ha estat realitzat per Ipsos mitjançant metodologia CATI (per telèfon), amb una mostra de 400 entrevistes representatives de la població major de 18 anys resident en ambdós llocs.