Experts defensen que Europa ha d’apostar per una IA industrial basada en dades pròpies
Europa ha d’apostar per una intel·ligència artificial (IA) amb enfocament industrial, basada en dades pròpies, models especialitzats i infraestructures digitals resilients, si vol reduir les dependències tecnològiques i reforçar la seva competitivitat davant dels Estats Units i la Xina, segons assenyalen els experts.
Aquesta teoria està guanyant pes en el debat comunitari sobre la sobirania tecnològica, amb diferents actors donant-li suport. La Comissió Europea ha situat la IA al centre del seu AI Continent Action Plan, que preveu desplegar almenys 19 fàbriques d’IA, impulsar fins a cinc gigafactories i mobilitzar 20.000 milions d’euros per atreure inversió privada cap a grans infraestructures de computació.
Brussel·les també subratlla que els grans conjunts de dades de qualitat són essencials per desenvolupar i entrenar models avançats, i planteja crear laboratoris de dades dins de les fàbriques d’IA per facilitar aplicacions en sectors estratègics com la indústria, la salut, l’energia, la mobilitat o els serveis públics.
A Espanya, el Barcelona Supercomputing Center (BSC) defensa que la seva AI Factory permetrà accelerar la innovació en els sectors econòmics més crítics d’Europa i reforçar la sobirania tecnològica del continent, oferint accés a computació avançada, formació i serveis d’innovació a startups, pimes, corporacions i institucions públiques.
Des del sector de les telecomunicacions, Connect Europe ha advertit que la connectivitat és «la infraestructura invisible» que hi ha darrere de l’ambició europea en cloud i IA, i ha assenyalat que l’ecosistema europeu de cloud sobirà no podrà prosperar sense una connectivitat robusta, avançada i escalable, així com sense tecnologies telco sobiranes.
Telefónica també ha defensat aquesta visió. El seu president, Marc Murtra, va afirmar al Cercle d’Economia que «l’autonomia estratègica no implica aïllament, sinó la capacitat de desenvolupar i controlar capacitats crítiques» en àmbits com l’energia, les infraestructures digitals, els semiconductors o la intel·ligència artificial. També va sostenir que «construir tecnologia pròpia és el camí per defensar els valors europeus».
Aquesta orientació es reflecteix en iniciatives com EURO-3C, presentada per la Comissió Europea i un consorci liderat per Telefónica, que integra capacitats telco, edge, cloud i IA sota un model federat, obert i segur. Renate Nikolay, directora general adjunta de la Comissió Europea, va defensar durant la presentació la necessitat de promoure «infraestructures de comunicació digital segures fetes a Europa» per aprofitar la convergència telco-edge-cloud «amb i per a la IA».
Paral·lelament, companyies europees d’IA com Mistral AI han insistit en la necessitat que Europa controli els models, les dades i la infraestructura. El seu conseller delegat, Arthur Mensch, ha defensat que les empreses necessiten models oberts, sistemes de dades oberts i capacitat pròpia d’entrenament per evitar dependències excessives de proveïdors tancats.
Amb aquest enfocament, la IA industrial es perfila com una via perquè Europa competeixi allà on compta amb fortaleses pròpies: dades industrials de qualitat, sectors productius líders, infraestructures crítiques i un ecosistema capaç de desplegar aplicacions especialitzades sota normes europees.
