ACN Barcelona – Un informe de Comissions Obreres revela que prop de la meitat de les dones que treballen a jornada parcial ho fan de forma involuntària. Segons l’estudi presentat aquest dimecres, sobre pobresa laboral, la xifra se situa en el 49,1% en les dones, i baixa fins al 36,4% en els homes. Segons la secretària general de CCOO, Belén López, aquest “és un dels principals motius” per entendre la bretxa salarial i la precarietat de les dones en l’àmbit laboral. A més, el sindicat creu que la parcialitat no volguda és una de les causes de l’increment de la pluriocupació d’un 53,7% en una dècada. L’informe també afirma que el perfil més habitual de pobresa laboral és el de la dona, de mitjana edat, estrangera i ocupada en agricultura o hostaleria.

 

Durant la presentació, Belén López ha instat a “abordar la parcialitat involuntària”, no només perquè afecta sobretot a les dones, sinó per lluitar contra la pobresa laboral. En aquest sentit, ha reclamat que alguns dels actuals contractes parcials “s’han de transformar a temps complet”, i que això ha d’anar acompanyat d’un “pacte nacional de cures” que eviti que “recaigui en elles les cures”. Així, ha reclamat pujar el nivell impositiu “al nivell europeu” per fer front a la despesa necessària, i la reducció de la jornada a les 37,5 hores. Segons ella, això permetria que a les persones ocupades a temps parcial se’ls veiés incrementat el sou. Amb tot, la parcialitat involuntària fa deu anys arribava als dos terços tant de dones com d’homes, significativament més que ara.

L’indicador que sí que ha anat clarament a l’alça, segons CCOO, és el de pluriocupació. Les dades mostren que l’any passat, 104.232 persones tenien més d’una feina –la majoria, homes–, un 53,7% més que una dècada enrere, quan la xifra se situava en les 67.796. Les elevades taxes de parcialitat no volguda i l’increment sostingut de preus, sobretot en l’habitatge, són algunes de les causes que el sindicat menciona per explicar per què s’ha disparat el nombre de persones pluriocupades.

 

D’altra banda, les hores extraordinàries també han anat a l’alça, segons alerta Comissions Obreres. Entre el 2023 i el 2025, el percentatge de treballadors que en fan ha pujat del 3,7% al 5,7% fins als 194.826, amb equilibri de gèneres. A més, setmanalment, els catalans van fer 448.749 hores extra no remunerades durant el tercer trimestre del 2025, un 56,9% més que dos anys enrere. L’estudi explicita que pràcticament la meitat de les persones que en fan, veuen com algunes d’elles no són remunerades malgrat que haurien de ser-ho.

Durant la presentació, Belén López ha lamentat que les hores extraordinàries no pagades “incrementa la pobresa laboral”, provoca que es contractin menys persones, “i menys persones a temps complet”, i això genera menys ingressos a l’erari públic en cotitzacions del que es podria obtenir. Així, ha reiterat “que s’implementi el control horari” i es fan actuacions “per evitar un frau que afecta a treballadors, la Seguretat Social i l’erari públic”.

 

Mesures per pal·liar l’escalada de preus

D’altra banda, la màxima responsable de l’organització a Catalunya ha explicat que, per reduir la pobresa, s’han de “pujar salaris i mantenir el poder adquisitiu”. En aquest sentit, ha alertat de “l’inici d’una nova escalada de preus” pel conflicte a l’Orient Mitjà, i ha reclamat que els increments no vagin “a costa dels treballadors”. Segons ella, durant la inflació derivada de la guerra a Ucraïna, les empreses van aprofitar per ampliar marges, ja que “els increments de preus eren més grans que els increments de costos”.

Aplicar les clàusules de garantia salarial, o intervenir preus per evitar més marges per a les empreses –i no rebaixar impostos– són algunes de les receptes que ha esmentat López. “Que no caigui sempre a les esquenes dels mateixos”, ha dit, afegint que han de tornar els escuts socials, com ara “que cap persona pugui perdre la llar”, o que hi hagi bonificacions en el transport públic i l’electricitat.

Acord entre els sindicats i Educació

Més enllà del debat sobre la pobresa laboral, López ha aplaudit l’acord entre els sindicats UGT i CCOO i el Departament d’Educació per augmentar el sou del personal a les escoles i baixar ràtios. “A nivell retributiu, és un molt bon acord”, ha explicat, criticant que el sindicat Ustec no l’hagi signat. Segons ha explicat, el complement autonòmic no s’actualitzava des de feia 25 anys en un acord amb UGT i Comissions, perquè “la Ustec mai ha negociat ni un euro d’increment dels docents”. “No entenem com no tothom se suma a aquest acord”, ha reblat.