Un avenç científic acosta els ovòcits immadurs a la maduració natural

Un estudi liderat per IVI Barcelona apunta que la incorporació d’antioxidants al medi de cultiu podria millorar el perfil biològic dels ovòcits immadurs recuperats durant els tractaments de fecundació in vitro (FIV) i apropar-lo al dels que completen la seva maduració de manera natural.

La investigació, presentada a la 42a Reunió Anual de la Societat Europea de Reproducció Humana i Embriologia (ESHRE), celebrada aquesta setmana, analitza les causes per les quals els ovòcits madurats al laboratori ofereixen pitjors resultats. Al voltant del 20% dels ovòcits obtinguts durant un cicle de FIV no han completat la seva maduració i acostumen a descartar-se en la pràctica clínica.

Aquest percentatge pot ser més elevat en dones amb baixa resposta ovàrica, endometriosi o alteracions de la maduració, fet que redueix les possibilitats d’obtenir embrions i d’aconseguir un embaràs.

Mitjançant una tecnologia de seqüenciació d’ARN a nivell de cèl·lula única, l’equip dirigit per la doctora Marga Esbert, embriòloga sènior, investigadora científica i coordinadora local de recerca a IVI Barcelona, va observar que aquests ovòcits són genèticament normals i mantenen intacte el seu programa de maduració, tot i que presenten alteracions relacionades amb l’estrès oxidatiu i el funcionament dels mitocondris.

Els mitocondris generen l’energia necessària perquè l’ovòcit completi la seva maduració i pugui sostenir posteriorment el desenvolupament embrionari. Aquest equilibri es pot veure alterat durant la maduració al laboratori, ja que l’ovòcit perd el suport de les cèl·lules que l’envolten de manera natural a l’ovari.

En aquest estudi, els investigadors han comprovat que la incorporació d’una combinació d’antioxidants al medi de cultiu permet modular l’expressió gènica dels ovòcits i aproximar-la a la dels ovòcits que han madurat de manera natural.

«Els ovòcits rescatats no són intrínsecament defectuosos, sinó que necessiten millors condicions per expressar el seu potencial», va explicar Esbert, que va assenyalar que el seu aprofitament podria augmentar el nombre d’embrions disponibles, especialment en pacients amb baixa resposta ovàrica, dones que no es poden sotmetre a diversos cicles o pacients oncològiques que necessiten preservar la seva fertilitat.

Tot i això, els investigadors van subratllar que els resultats s’han observat, de moment, a nivell molecular. El següent pas serà analitzar si aquestes millores es tradueixen en taxes més elevades de fecundació, desenvolupament embrionari i embaràs.

ALTRES TREBALLS

Durant el congrés també es van presentar dos treballs més de la Fundació IVI relacionats amb la recuperació de la funció ovàrica. Un d’ells va mostrar que una combinació de factors de creixement derivats de cèl·lules mare va aconseguir revertir parcialment alteracions vinculades a la insuficiència ovàrica prematura i augmentar el nombre d’ovòcits obtinguts en models experimentals.

El tercer estudi va desenvolupar un hidrogel elaborat a partir de teixit ovàric humà i alginat que reprodueix l’estructura i els senyals bioquímics de l’ovari. Aquesta plataforma tridimensional podria utilitzar-se per estudiar el funcionament ovàric i avançar en futures estratègies de restauració de la fertilitat, especialment en dones afectades per malalties o tractaments com la quimioteràpia.