El Síndic alerta que més de 6.700 persones viuen al carrer a Catalunya i demana un acord de país davant el sensellarisme

ACN Barcelona – Almenys 6.724 persones es troben en situació de carrer a Catalunya. Aquesta és la dada que el Síndic de Greuges ha recollit a partir d’un qüestionari a 84 municipis -tots els de l’àrea metropolitana de Barcelona i els de més de 20.000 habitants de Catalunya -. La síndica, Esther Giménez-Salinas, ha reclamat un acord de país per abordar el sensellarisme després de reunir membres del Govern, alcaldes i entitats socials en una taula institucional. Preguntades per la decisió d’Aena de poder demanar la targeta d’embarcament per accedir a l’aeroport del Prat, la consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha dit que no la comparteix i l’alcaldessa del municipi, Alba Bou, creu que “denigra les persones sense llar” i n’espera rectificació.
El Síndic de Greuges va enviar el qüestionari a 84 municipis i els 77 que l’han respost representen una població de 5.619.966 persones. D’aquestes, 6.724 es troben en situació de carrer, el 0,12%. 4.290 viuen al carrer de manera aïllada i 2.434 en assentaments. La meitat dels municipis enquestats (52%) diuen tenir assentaments, amb un total de 409.

Els homes representen el 87% de les persones sense llar i les dones, el 12%, segons les dades presentades pel Síndic de Greuges. La majoria són de mitjana edat, amb el 20% que es troben entre els 31 i els 40 anys i el 23%, entre els 41 i els 50. Poc més de la meitat (53%) es troben en seguiment dels serveis socials (3.556).

El 36% dels municipis ofereixen places residencials, un percentatge una mica superior quan es tracta de situacions excepcionals (44%). El 61% dels municipis tenen serveis d’higiene; el 39%, menjador social i el 54%, servei de rober.

Una cimera per a un acord de país i més recursos

Amb aquestes dades damunt la taula, el Síndic de Greuges de Catalunya havia convocat per aquest dijous una taula institucional al Recinte Modernista de Sant Pau de Barcelona per abordar la realitat del sensellarisme i els assentaments urbans, amb la participació de membres del Govern, alcaldes i representants de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social. La síndica, Esther Giménez-Salinas, ha encapçalat la reunió, entre la consellera Mònica Martínez Bravo i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.

A la sortida de la trobada, la síndica de greuges ha afirmat que el sensellarisme “afecta la totalitat de les poblacions” i ha constatat la “necessitat d’arribar a un acord de país” i treballar conjuntament perquè les respostes per pal·liar aquesta realitat cal que siguin “unitàries”. Giménez-Salinas creu que el lideratge d’aquest acord de país ha de ser compartit i ha postulat el Síndic per fer d’”intermediari” i “facilitar el diàleg”.

La síndica ha exposat que en la reunió han constatat, sobretot els alcaldes, la necessitat de “més recursos” i que la llei per abordar el sensellarisme, que s’està tramitant al Parlament, en vagi acompanyada. Giménez-Salinas també s’ha mostrat impactada per la realitat del sensellarisme i ha recalcat que cal treballar des dels drets humans i des de l’esperança.

La institució ha proposat cinc grups de treball per abordar diferents necessitats i una d’aquestes és la manca de dades per radiografiar el sensellarisme, que “fa molt difícil trobar-hi bones solucions”, ha advertit. Per exemple, les entitats sovint apunten que les dones estan infrarepresentades en les xifres oficials de sensellarisme.  

A més de les dades presentades pel Síndic, hi ha altres iniciatives per dimensionar i visibilitzar aquesta realitat: prop de 2.000 persones dormen als carrers de Barcelona segons el recompte de l’entitat Arrels Fundació de fa una setmana; una xifra lleugerament superior a la recollida pels equips de carrer dels serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona (1.784). En qualsevol cas, són les xifres més altes que s’han registrat en recomptes a la ciutat i, a més, són fotografies “de mínims”, avisa Arrels, ja que segurament hi ha més persones al ras.

Per la seva banda, la consellera de Drets Socials ha valorat positivament la iniciativa del Síndic i ha assenyalat que no parteixen “de zero”, ja que hi ha estratègies de coordinació supramunicipals per abordar el sensellarisme, si bé ha reconegut que la realitat està canviant.

“La crisi de l’habitatge té una cara crua. Moltes persones han perdut l’habitatge i estan en situació d’incertesa o de carrer. Hem de redoblar els esforços i crec que aquesta cimera arriba en un molt bon punt per repensar el marc d’acció del sensellarisme i fer-ho d’una manera coordinada”, ha afirmat.

Martínez Bravo ha assegurat que la Generalitat acompanyarà els ens locals “amb més recursos” i ha indicat que estan preparant un d’abordatge immediat i que la cimera els impulsa en aquesta direcció. Sobre les dades, la consellera ha assenyalat que tenen un comitè d’experts que les està revisant i que recomana elaborar un cens de persones en situació de sensellarisme per ser “més efectius” per pal·liar aquesta realitat.

Sobre la possibilitat d’obrir nous centres a més municipis, Martínez Bravo ha afirmat que les converses són “preliminars” i ha posat de manifest que hi ha ajuntaments “compromesos a donar-hi una resposta”, però altres que “malauradament no tenen aquesta predisposició”.

Preguntada per la decisió d’Aena de fer controls a les entrades a l’aeroport del Prat i poder demanar als passatgers que ensenyin el bitllet o targeta d’embarcament per evitar l’accés de persones sense cap vincle personal o empresarial amb un vol, Martínez Bravo ha respost que no ha estat “consensuada amb la conselleria” i que no la comparteixen. La titular de Drets Socials ha dit que estan en coordinació amb les àrees bàsiques de serveis socials del territori i ha recordat el conveni que empara l’atenció a les persones sense llar en l’entorn de l’aeroport.

Per la seva banda, l’alcaldessa del Prat ha subratllat que aquesta notícia és “absolutament inacceptable” perquè creu que implica l’”expulsió immediata” de les persones sense llar de l’aeroport del Prat. Bou ha recalcat que des de l’ajuntament del municipi es posicionen “absolutament en contra” d’una decisió que “denigra les persones sense llar” i ha instat les altres institucions, des del govern espanyol a la Generalitat, i els partits polítics a també oposar-s’hi.  L’alcaldessa ha afegit que n’esperen una reconsideració.

Sobre la taula institucional, Bou ha insistit que els municipis necessiten més recursos per atendre les persones sense llar durant la nit i també durant el dia. L’alcaldessa ha demanat un centre d’atenció d’emergències al Baix Llobregat i reforçar la xarxa de coordinació amb els professionals sanitaris.

El president de la Taula del Tercer Sector Social, Xavier Trabado, ha advertit dels “problemes de cohesió social molt greus” i uns “nivells de pobresa molt elevats” a Catalunya. Trabado ha demanat més recursos per a l’atenció social i ha reivindicat les entitats, “molt arrelades als municipis de Catalunya” i amb molt coneixement de la realitat social, com “un agent determinant” per al pacte de país que ha plantejat el Síndic de Greuges.