Un gran espai verd amb vocació hidràulica i de trobada ciutadana
El Parc de la Marina de Viladecans no és un parc urbà convencional. Més enllà de ser un “pulmó verd” per al municipi, constitueix un element estratègic de gestió de l’aigua, un recinte firal i un espai de socialització amb tensions pròpies de la seva intensitat d’ús. El seu disseny inundable el converteix en una peça clau davant episodis de pluges intenses, però també el situa al centre de debats sobre convivència, usos culturals i integració urbana. En aquest article analitzem en detall els seus aspectes —des de la seva història fins al seu impacte ambiental i social— i com es configura com un termòmetre de la vida comunitària al municipi.
El Parc de la Marina articula zones residencials amb corredors ecològics de la riera de Sant Climent i l’equipament firal de la ciutat. La seva funcionalitat hidràulica i el seu paper com a epicentre de grans esdeveniments i activitats quotidianes fan d’aquest espai un referent de polítiques públiques urbanes que encara continua evolucionant.
Història i origen
El Parc de la Marina es troba a l’entorn del carrer Segle XXI s/n de Viladecans i actua com a frontissa entre àrees residencials com Vilamarina i el corredor natural de la riera de Sant Climent. A més, acull el recinte firal municipal i l’equipament conegut com el Cúbic, integrant així funcions lúdiques, culturals i ambientals.
Determinar la data exacta d’inauguració del parc resulta complicat: no hi ha una entrada específica amb dia, mes i any oficials al web municipal. No obstant això, diverses fonts documentals permeten datar la seva finalització al voltant de 2008, amb un inici del projecte que es remunta a 1996 com a part d’una intervenció a llarg termini. Un document municipal de balanç 2007–2011 esmenta l’“obertura del parc… amb 130.000 m²”, fet que suggereix que va entrar en servei durant aquell mandat però sense fixar un moment concret. Fins i tot veus veïnals assenyalaven en blogs locals que “el mes passat es va inaugurar el parc de la Marina” l’any 2008, encara que aquest fet no provingui d’una font oficial.
On menjar carxofa en temporada als restaurants de Viladecans
Pel que fa a la seva extensió, la fitxa municipal vigent situa la superfície del parc en 94.480 m², xifra que difereix de documents anteriors (130.000 m²) o de referències arquitectòniques amb àmbits majors. La discrepància s’explica per diferents formes de mesurar —el parc “estricte” davant del seu entorn urbanístic més ampli— i la manca d’una cartografia oficial publicada amb delimitacions clares.
Descripció física i serveis
Tipològicament, el Parc de la Marina és un parc urbà de gran mida concebut amb capacitat d’inundació. El seu disseny incorpora espais de laminació i zones deprimides que poden admetre acumulacions d’aigua sense col·lapsar l’entorn urbà, fet que el converteix en una peça híbrida entre infraestructura verda i blava.
En la seva estructura física destaquen dos aspectes fonamentals. El primer és la seva condició d’espai per a esdeveniments: el parc acull el recinte firal municipal, un amfiteatre a l’aire lliure i àmplies zones destinades a concentracions esportives, culturals i socials. Per altra banda, la seva arquitectura paisatgística s’articula mitjançant espais elevats per salvar la riera, passarel·les per a vianants, auditoris, dos llacs ornamentals, zones verdes extenses i talussos vegetats que ordenen cotes i recorreguts.
Els serveis disponibles al parc són poc habituals per a un espai verd urbà: zona infantil, tres lavabos públics, bar a l’estiu, espai per a gossos, zona de pícnic i accés gratuït a Wi‑Fi. Segons fitxes específiques d’espais infantils, hi ha àrees “obertes 24h”, fet que indica que certes zones del parc estan dissenyades per a un ús ininterromput, cosa que alhora planteja necessitats contínues de manteniment i control de convivència.
Encara que no s’ha publicat una auditoria municipal d’accessibilitat universal (pendents, paviments, itineraris per a persones amb mobilitat reduïda), els itineraris que parteixen del parc cap a espais naturals estan descrits com a practicables fins i tot “en cadira de rodes”. Això suggereix que, almenys en les connexions principals, s’ha concebut amb criteris d’accessibilitat, tot i que una avaluació tècnica més exhaustiva seria necessària per confirmar condicions concretes com rampes, baranes o continuïtat dels itineraris sense barreres.
Pel que fa a la flora, l’Ajuntament xifra l’arbrat del parc en més de 600 arbres i inclou zones de prat, jardins i pendents vegetats, així com una àrea de plantes aromàtiques que apareix descrita en documentació turística. No obstant això, no existeix un inventari públic detallat d’espècies comparable als que es publiquen per a altres parcs municipals.
Gestió, pressupost i manteniment
La gestió del Parc de la Marina recau en els serveis municipals de jardineria, manteniment i espai públic de Viladecans, que també han de coordinar aspectes vinculats a esdeveniments i seguretat quan el parc actua com a recinte firal.
Un dels reptes informatius és l’absència d’un cost anual desagregat per parc en els documents públics disponibles. El plec de manteniment vigent per a parcs i jardins (2025–2028) situa el pressupost base al voltant de diversos milions d’euros anuals, amb el primer any previst al voltant de 2,76 milions d’euros amb IVA segons el document de licitació. Si es repartís aquest pressupost proporcionalment per superfície verda pública total (620.620 m² segons un balanç anterior), el cost mitjà seria de 4,46 €/m²/any. Aplicat al Parc de la Marina (94.480 m²), aquesta estimació orientativa situaria el seu cost entorn als 0,42 milions d’euros l’any, tot i que aquesta xifra és aproximada i depèn de la intensitat d’ús, presència de llacs, esdeveniments i reposicions, a més que el total de superfície verda pot haver canviat des de 2011.
En matèria d’aigua i reg, ja en el balanç municipal 2007–2011 es va destacar que el 60 % de la superfície verda pública es regava amb aigua no potable d’una xarxa municipal de pous, cosa que en un context de sequeres i restriccions hídrica explica part de la resiliència del sistema verd local.
Vida social i cultural
El Parc de la Marina s’ha convertit en una autèntica “plaça major” contemporània per a Viladecans. La programació de grans esdeveniments esportius, culturals i socials es concentra en bona mesura en aquest espai gràcies al recinte firal i a l’amfiteatre. Un exemple clar és la Cursa Atlètica Popular de Viladecans, amb sortida i arribada al parc en edicions recents, reforçant el seu paper com a infraestructura esportiva i de trobada ciutadana.
El parc també és escenari d’activitats programades pels serveis municipals de joventut, com el festival Rudecans, amb activitats a l’àrea del llac, així com fires o cloendes escolars que requereixen reforços de manteniment i logística segons els plecs contractuals.
Impacte urbanístic i ambiental
Urbanísticament, el parc contribueix tant com a massa verda estructural com a infraestructura blava-verda vinculada a la gestió de l’aigua. Segons un balanç municipal, els “espais de laminació del Parc de la Marina” tenen una capacitat de 45.000 m³ i van suposar una inversió associada de 3,25 milions d’euros dins d’actuacions per evitar inundacions. Aquesta capacitat d’emmagatzematge explica per què el parc funciona com un element d’enginyeria urbana a més d’un espai recreatiu.
En episodis de pluges intenses, com els ocorreguts el 4 de novembre de 2024 amb acumulats superiors a 160 l/m² en poques hores, el parc ha demostrat la seva funció com a solució urbana permetent un desbordament controlat de la riera en una zona concebuda per ser inundable, segons explicacions dels responsables del projecte.
En termes de beneficis ambientals quotidians —com ombra, confort tèrmic o salut pública— l’evidència científica internacional vincula l’accés proper a zones verdes amb major benestar i adaptació a la calor urbana, tot i que no es compta amb dades oficials específiques sobre cobertura de capçada o inventari de carboni per a aquest parc.
