Catalunya avança als 12 anys l’inici de la prevenció de les infeccions de transmissió sexual i hi suma els pediatres

ACN Barcelona – El Departament de Salut avança als 12 anys la població diana del nou model d’atenció a les infeccions de transmissió sexual (ITS), que s’ha presentat aquest dijous per respondre a l’augment de la incidència d’aquestes malalties en els darrers anys. “Considerem que és un problema de salut pública que cal abordar amb la coordinació dels diferents nivells assistencials”, destaca el secretari de Salut Pública, Esteve Fernández. El nou model integrat preveu reforçar la prevenció de les ITS, també entre els adolescents i, així, incorpora els pediatres i les infermeres pediàtriques i reforçarà l’educació en salut sexual als instituts. El pla també potenciarà la figura de metges i infermeres referents d’ITS a l’atenció primària.
El Departament de Salut ha actualitzat el model de prevenció i atenció a les ITS davant un augment sostingut d’aquestes infeccions en tots els grups d’edat, sexe i orientació sexual en els últims anys a Catalunya en un patró similar a la majoria de països europeus; una situació que requereix una resposta “més complexa”, assenyala Jordi Casabona, del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les ITS i Sida de Catalunya (CEEISCAT) .

Un dels canvis de la nova estratègia, que té en compte que l’inici de les relacions sexuals és més precoç, és que amplia la població diana des dels 12 anys, mentre que en l’anterior, del 2009, l’inici era a partir dels 15 anys. Rafael Ruiz, director estratègic d’Atenció Primària i Comunitària, explica que això es tradueix, entre altres accions, en la incorporació de manera sistemàtica de preguntes sobre les relacions afectives i sexuals -més enllà de les ITS- en les revisions d’infants de 12 i 14 anys.

El Departament de Salut, juntament amb el d’Edudació, també treballa per reforçar l’educació en salut sexual als centres educatius. Luisa María Conejos, subdirectora general d’Infeccions de Transmissió Sexual de la Secretaria de Salut Pública, diu que volen “anar més enllà del que moltes vegades es fa, com tallers i accions puntuals, i integrar aquesta educació d’una manera àmplia i curricular en el dia a dia dels centres”.

El nou model vol involucrar tota l’atenció primària i comunitària per prevenir les ITS i també millorar-ne la detecció precoç i l’atenció i, així, vol anar més enllà dels serveis de l’Atenció de la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) i els centres d’urgències (CUAP) per involucrar-hi les línies pediàtriques i també els equips d’atenció primària penitenciària (EAPP).

L’estratègia preveu reforçar la coordinació entre nivells assistencials i potenciar els referents en ITS perquè siguin una figura sistemàtica a l’atenció primària. Aquesta figura ja apareixia en l’anterior model, però es deixava l’opció de desenvolupar-la, i ara es vol estendre. Es tracta de metges de família, infermeres, llevadores o ginecòlegs, especialitzats en aquest àmbit, que assumeixen la gestió de casos més complexos i també s’ocupen de coordinar la formació en aquest camp dels altres professionals.  

Un altre dels aspectes en què incideix el pla és passar d’un sistema d’informació que ha estat tradicionalment fragmentat a la històrica clínica electrònica compartida i amb un catàleg homologat de proves de cribratge i diagnòstic i recomanacions terapèutiques comunes i accessibles. Un altre dels objectius del pla és eliminar l’estigma que encara pesa sobre les infeccions de transmissió sexual.

A més, els resultats de la vigilància de les ITS estaran disponibles al Sistema de Vigilància de les Infeccions de Catalunya (SIVIC) per a consulta pública. 

Increment d’ITS, especialment de clamídia i gonorrea, marcat per canvis en les conductes sexuals

La incidència de les infeccions de transmissió sexual a Catalunya augmenta any rere any, amb l’excepció d’un descens el 2020, any marcat per la pandèmia de la covid-19. El reforç dels sistemes de vigilància epidemiològica i de polítiques de cribratge també han contribuït a una detecció més elevada que podria explicar, almenys en una part, l’augment accentuat, així com un canvi per facilitar les notificacions de les infeccions. El 2024 s’observa una moderació en el creixement, amb un increment del 5,3% respecte de l’any anterior i una taxa d’incidència global de 422 casos per cada 100.000 habitants.

“A diferència d’abans, en què l’augment d’ITS havia estat molt concentrat en el col·lectiu d’homes que practiquen sexe amb homes, ara és més transversal i també afecta dones, joves i fins i tot persones de més de 60 anys”, assenyala el doctor Casabona.

La infecció genital per clamídia representa la meitat de les notificacions d’ITS del 2024, amb una taxa d’incidència de 210 casos per 100.000 habitants, seguida de la infecció gonocòccia, amb el 39% de les notificacions i una taxa de 166 casos; la sífilis infecciosa, amb el 8,5% dels casos i una taxa de 36 casos, i el limfogranuloma veneri, amb el 2,5% de les notificacions i una taxa d’11 casos per cada 100.000 habitants.

Malgrat l’augment de les ITS registrat en tots els grups d’edat, sexe i orientació sexual, hi ha patrons que són més específics per a cada ITS. La infecció per clamídia presenta una incidència més elevada en dones heterosexuals, especialment en menors de 30 anys. En canvi, la infecció gonocòccica, la sífilis infecciosa i el limfogranuloma veneri afecten principalment els homes, sobretot en el grup dels que tenen relacions sexuals amb altres homes i en la franja de 30 a 39 anys. Per a totes les ITS, les dones presenten edats més joves que els homes en el moment del diagnòstic. 

Darrere aquest augment de les ITS, hi ha diversos factors com canvis en les conductes sexuals; l’impacte de les xarxes socials en la facilitació de contactes; la pràctica del chemsex o la “dramàtica” disminució de l’ús del preservatiu, ha advertit aquest epidemiòleg. També cal tenir en compte factors estructurals com les desigualtats socioeconòmiques, les barreres d’accés als serveis de salut sexual i l’estigma.