Alemanya reclama més capacitat de decisió nacional en la certificació europea de ciberseguretat

Alemanya vol reforçar la capacitat de decisió dels Estats membres en el futur marc europeu de certificació de ciberseguretat inclòs en la reforma de la Cybersecurity Act (CSA2) proposada per la Comissió Europea.

L’Executiu alemany reclama que els governs nacionals participin més estretament en l’evolució dels objectius de seguretat a mesura que evolucionen les tecnologies i les ciberamenaces.

La proposta figura en un document de debat al qual ha tingut accés MLex, agència d’informació especialitzada en anàlisi sobre risc regulador, dret de la competència i compliment normatiu.

“Atès que gran part dels coneixements especialitzats en aquest àmbit resideix en els Estats membres i que els objectius de seguretat afecten la seguretat nacional, creiem que aquests haurien de participar estretament en el procés”, recull el document.

En concret, Alemanya proposa que la Comissió Europea utilitzi actes d’execució en lloc d’actes delegats per modificar aquests objectius de seguretat. La diferència rau en el fet que els primers garanteixen una participació formal dels Estats membres abans d’adoptar una mesura, mentre que els segons concedeixen a la Comissió un marge de discrecionalitat més gran.

Alemanya també reclama una major alineació de la CSA2 amb les normes europees vigents sobre productes, conegudes com a Nou Marc Legislatiu. Aquestes estableixen un marc comú per a la certificació dels productes a tot el bloc, en lloc d’introduir procediments separats de certificació i vigilància del mercat. Així mateix, proposa integrar en el marc actual la certificació dels professionals de la ciberseguretat.

La posició alemanya s’emmarca, a més, en una demanda més àmplia entre les capitals europees. Ja a l’abril, una altra informació de MLex, basada en comentaris nacionals de 20 Estats membres, assenyalava que diversos països reclamaven una reforma integral del marc de ciberseguretat del bloc per incloure un major control nacional i una governança més clara.

Un ampli grup, entre ells Espanya, Eslovàquia i Bèlgica, va defensar reforçar el control dels Estats sobre els procediments.

Més enllà de la dimensió institucional, el debat regulador té també un important component econòmic. Aquest és un dels punts més polèmics de la proposta de revisió de la Llei de Ciberseguretat, la iniciativa preveu la retirada progressiva, en un termini de tres anys, de determinats equips de proveïdors considerats d’alt risc.

Una anàlisi recent de GSMA Intelligence, la divisió d’anàlisi i investigació de la GSMA (Global System for Mobile Communications Association), estima que la retirada i substitució d’equips procedents de proveïdors qualificats d’alt risc suposaria per a les telecos europees un cost directe d’entre 30.000 i 40.000 milions d’euros, a més de possibles efectes sobre la competència, els preus i la inversió.

Espanya ha participat també en la negociació de la CSA2, després de sotmetre la proposta europea a consulta pública. Des d’aleshores, el debat ha avançat al Consell de la Unió Europea, on els Estats membres han donat suport en termes generals a la simplificació del marc de certificació i han reclamat mantenir una forta participació nacional durant tot el procés.

La iniciativa d’Alemanya situa així al centre de la negociació europea l’equilibri entre una certificació comuna per a tota la UE i la capacitat dels Estats membres per intervenir en decisions que poden afectar directament la seva seguretat nacional.