El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat la decisió de l’Ajuntament de Viladecans de denegar un enterrament segons el ritu musulmà al cementiri municipal
La sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, dictada el 30 de setembre de 2026, ha situat Viladecans al centre del debat sobre la llibertat religiosa i l’accés als serveis funeraris municipals. El conflicte va començar l’any 2022, quan una família va demanar poder traslladar les restes del seu fill difunt al cementiri de la localitat del Baix Llobregat per donar-li sepultura d’acord amb les tradicions islàmiques. L’Ajuntament va rebutjar la sol·licitud argumentant que les característiques d’aquest enterrament requerien una superfície que el recinte no podia oferir. Ara, el tribunal considera que aquesta explicació no estava prou fonamentada i exigeix una nova valoració administrativa.
L’origen del conflicte
La petició presentada per la família l’any 2022 tenia com a objectiu enterrar el seu fill seguint les pràctiques funeràries de la religió musulmana. Aquestes cerimònies poden requerir unes condicions específiques, com ara la disposició del cos en una sepultura a terra i la seva orientació cap a la Meca. Aquestes particularitats poden plantejar necessitats diferents de les dels enterraments habituals en nínxols, especialment en cementiris municipals on l’espai disponible és limitat. Tanmateix, les diferències entre ritus funeraris no constitueixen, per si soles, una justificació suficient per denegar una petició relacionada amb l’exercici de la llibertat religiosa.
L’Ajuntament de Viladecans va defensar que el cementiri municipal no disposava d’una zona preparada per acollir sepultures amb aquests requisits. Com a alternativa, va informar la família de l’existència del cementiri comarcal de Roques Blanques, situat al Papiol, que disposa d’un espai habilitat per a enterraments musulmans des de 1984. La família, però, no va acceptar aquesta solució i va decidir acudir als tribunals per reclamar que es respectés la seva petició al municipi de Viladecans. La controvèrsia va acabar convertint-se en un procediment judicial sobre els límits de l’actuació municipal i les garanties que protegeixen les conviccions religioses dels ciutadans.
Inicialment, el Jutjat Contenciós Administratiu número 3 de Barcelona va donar la raó al consistori. La família va recórrer aquesta decisió davant del TSJC, que ha revisat els arguments utilitzats per justificar la negativa. Segons el tribunal, la resolució de primera instància no havia donat una resposta suficient a la possible vulneració de la llibertat religiosa denunciada pels recurrents. Aquesta qüestió ha estat determinant perquè la sala estimés parcialment el recurs i anul·lés les resolucions municipals que impedien l’enterrament sol·licitat.
Un dels aspectes més importants del pronunciament judicial és la necessitat que les administracions públiques motivin adequadament les decisions que poden limitar drets fonamentals. En aquest cas, el consistori havia al·legat problemes d’espai, però no havia incorporat informació prou detallada sobre la superfície del cementiri, les seves característiques o les possibles alternatives dins del mateix recinte. Sense aquestes dades, els magistrats consideren que no es pot comprovar si existeix una impossibilitat material real que justifiqui la negativa municipal.
La resolució també posa de manifest la complexitat que pot representar la gestió dels cementiris en municipis amb una població diversa. Les administracions han de conciliar les necessitats d’organització dels serveis públics amb el respecte als drets dels ciutadans, incloses les seves creences religioses. Aquesta obligació no significa que qualsevol petició hagi de ser acceptada automàticament, però sí que les limitacions han d’estar justificades mitjançant criteris objectius, verificables i compatibles amb l’ordenament jurídic.
La Constitució espanyola reconeix la llibertat ideològica, religiosa i de culte a l’article 16. Aquest dret protegeix tant les creences individuals com determinades manifestacions externes de la religió, sempre dins dels límits previstos legalment. En l’àmbit funerari, la Llei orgànica de llibertat religiosa també reconeix la possibilitat de rebre sepultura digna sense discriminació per motius religiosos. La seva aplicació pràctica, però, ha de tenir en compte la normativa sanitària, urbanística i funerària corresponent.
En el cas dels enterraments musulmans, les necessitats poden variar segons les pràctiques de cada comunitat i les condicions legals aplicables. Per aquest motiu, la disponibilitat de parcel·les adequades, les característiques del terreny i els requisits sanitaris són elements que les administracions han d’analitzar abans d’autoritzar una sepultura. El debat no se centra únicament en la superfície necessària, sinó també en la manera com els ajuntaments planifiquen els equipaments públics per donar resposta a una societat plural.
El cementiri de Roques Blanques, al Papiol, constitueix una de les alternatives existents al Baix Llobregat per a les famílies que necessiten serveis funeraris adaptats al ritu islàmic. L’Ajuntament de Viladecans considera que aquest equipament permet garantir el servei en l’àmbit comarcal. No obstant això, l’existència d’una alternativa en un altre municipi no resol automàticament la qüestió jurídica sobre si la negativa a habilitar un espai al cementiri local està suficientment justificada.
La decisió judicial
El TSJC ha ordenat que l’Ajuntament de Viladecans torni a examinar l’expedient administratiu i incorpori els informes necessaris per determinar la viabilitat de l’enterrament. Concretament, la resolució reclama estudis urbanístics i hidrogeològics que permetin conèixer les condicions reals del cementiri i valorar si existeix una causa objectiva que impedeixi habilitar-hi una sepultura amb les característiques sol·licitades. Els informes hidrogeològics poden ser especialment rellevants per analitzar les condicions del subsol i la compatibilitat dels enterraments amb les exigències sanitàries i ambientals.
Cal remarcar que la sentència no obliga directament l’Ajuntament a construir immediatament una zona d’enterraments musulmans. El tribunal ha estimat parcialment el recurs de la família, però no ha reconegut el dret individualitzat a obtenir la sepultura en les condicions reclamades. Els magistrats consideren que, sense disposar dels informes tècnics corresponents, tampoc poden determinar definitivament si el cementiri municipal té capacitat per acollir aquest tipus d’inhumació. Per tant, la qüestió de fons continua pendent d’una nova decisió administrativa, que haurà d’estar sustentada en informació suficient.
Després de conèixer la resolució, el consistori ha anunciat que complirà les exigències judicials i elaborarà els estudis necessaris per revisar l’expedient. Paral·lelament, els serveis jurídics municipals estudiaran la possibilitat de presentar un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem. Aquesta eventual impugnació dependrà de la valoració jurídica que faci l’Ajuntament i dels requisits processals aplicables. Mentrestant, el govern local manté que el servei d’enterraments adaptats al ritu musulmà ja està garantit a escala comarcal mitjançant el cementiri de Roques Blanques.
