La mort suposa l’adeu a una de les figures essencials en el naixement del grup musical, un fenomen que va revolucionar la música i l’estètica pop espanyola a finals dels anys vuitanta
Manuel Arjona, integrant de la formació original de Locomía, ha mort als 58 anys a Viladecans (Barcelona), municipi on residia. La seva desaparició deixa un important buit en la història d’un dels grups més singulars que ha donat la música espanyola, la influència del qual va anar molt més enllà de l’àmbit musical per convertir-se en un autèntic fenomen cultural que va marcar una època.
La seva trajectòria va estar estretament vinculada als primers passos del grup a Eivissa, on va contribuir a construir una identitat artística que acabaria convertint-se en un referent internacional i en un símbol de llibertat per a tota una generació.
Els primers anys
Nascut en el si d’una família nombrosa i de caràcter conservador, Arjona va créixer a Viladecans, on durant la seva joventut va viure en un entorn molt diferent del que trobaria posteriorment a Eivissa. Va ser precisament l’illa balear la que va canviar el rumb de la seva vida en convertir-se en l’espai on va poder desenvolupar amb llibertat la seva personalitat i participar en el naixement d’un moviment artístic que acabaria desembocant en la creació de Locomía.
Abans de convertir-se en un grup musical, Locomía va sorgir com un col·lectiu de joves vinculats al disseny, la moda, la vida nocturna eivissenca i l’expressió artística. La seva estètica, inspirada en les grans muscleres, el vestuari extravagant i els ventalls convertits en element coreogràfic, va trencar amb els cànons habituals de l’època i va captar ràpidament l’atenció del públic.
Arjona va ser un dels integrants fonamentals d’aquella primera etapa, al costat de Xavier Font i d’altres membres originals del projecte. La seva participació va ser decisiva en la construcció de la imatge que posteriorment portaria Locomía a convertir-se en un dels grups espanyols amb més projecció internacional a finals dels anys vuitanta i començaments dels noranta.
L’èxit va arribar amb cançons com Locomía, Taiyo, Rumba, Samba, Mambo, Loco Vox o Niña, temes que van assolir una enorme repercussió tant a Espanya com en nombrosos països de Llatinoamèrica. La combinació de música dance, espectaculars coreografies i una estètica absolutament inconfusible va convertir el grup en un fenomen de masses.
Més enllà dels èxits comercials, Locomía també va obrir noves maneres d’entendre la imatge masculina dins la indústria musical espanyola. La seva proposta visual desafiava molts dels estereotips existents en aquells anys i va contribuir a ampliar els espais de representació per a nombrosos joves que buscaven referents diferents dins la cultura popular.
La història del grup va estar marcada per diferents etapes, canvis de formació i posteriors reunions. Després de la separació de la formació clàssica, Arjona va tornar a participar en diversos projectes relacionats amb la marca Locomía durant els anys següents, mantenint viu el llegat artístic de la banda i col·laborant en iniciatives destinades a recuperar la memòria d’aquest fenomen musical.
Un llegat durador
L’interès per la història de Locomía ha ressorgit en els darrers anys gràcies a diverses produccions audiovisuals que han recuperat la trajectòria del grup. Entre aquestes destaca el documental Locomía, estrenat a Movistar Plus+, que repassa l’origen de la formació, el seu meteòric èxit nacional i internacional i l’impacte cultural que va tenir la banda des del seu naixement a Eivissa. Posteriorment també es va estrenar als cinemes una pel·lícula inspirada en la història del grup, fet que va contribuir a donar a conèixer a les noves generacions un dels fenòmens musicals i estètics més singulars sorgits a Espanya durant la dècada dels vuitanta.
La seva mort se suma a la d’altres antics integrants de Locomía desapareguts durant els darrers anys, fet que redueix cada vegada més el nombre de protagonistes originals d’una formació que va marcar una època dins del pop espanyol.
Amb la mort de Manuel Arjona desapareix un dels principals artífexs del primer Locomía, un projecte que va anar molt més enllà de les llistes d’èxits per convertir-se en un autèntic fenomen social. La combinació de música, moda, espectacle i llibertat creativa va fer que la banda ocupés un lloc propi dins la cultura popular espanyola i contribuís a normalitzar noves formes d’expressió personal en una etapa de profunds canvis socials.
La trajectòria de Manuel Arjona també reflecteix la transformació que va viure la societat espanyola durant les darreres dècades del segle XX. Per a moltes persones, especialment joves del col·lectiu LGTBI, Locomía va representar una manera diferent d’entendre la identitat, la creativitat i la llibertat d’expressió en un moment en què encara persistien nombrosos prejudicis socials.
El grup va aconseguir convertir la seva imatge en una marca pròpia, amb els ventalls gegants, les coreografies sincronitzades i un estil visual inconfusible que continua sent recordat dècades després. La seva influència encara és present en l’àmbit de la moda, la música i l’espectacle, i és considerada una de les propostes més originals sorgides a Espanya durant els anys vuitanta.
La desaparició de Manuel Arjona suposa la pèrdua d’un dels testimonis directes dels orígens de Locomía, una història que va començar als carrers i locals d’Eivissa abans de conquerir escenaris de tot el món. El seu llegat romandrà vinculat a una banda que va trencar motlles i que encara avui continua despertant interès tant entre els qui van viure aquell fenomen com entre les noves generacions que l’han descobert gràcies a les produccions audiovisuals recents.
Comiat i continuïtat
La mort de Manuel Arjona ha provocat nombroses mostres de condol entre persones vinculades a la trajectòria de Locomía. Pocs minuts després de conèixer-se la notícia, Luis Font, de 57 anys i antic company de Manolo, li va retre homenatge a través de les seves xarxes socials amb un missatge de comiat en què assegurava que «avui la seva llum s’ha elevat al cel, però el seu record viu amb nosaltres», i afegia que «la seva llum continuarà brillant en cada record. Sempre als nostres cors».
La desaparició d’Arjona se suma a la d’altres membres històrics de la formació. El 2023 va morir Francesc Picas als 53 anys a Barcelona. Anteriorment, el 2018, també van morir Santos Blanco i Frank Romero, tres pèrdues que han anat marcant la història d’un dels grups més emblemàtics del pop espanyol.
Malgrat aquestes absències, el projecte musical ha continuat viu al llarg dels darrers anys. L’actual formació de Locomía correspon a la unió creada el 2016 al voltant d’Alfon Pedrazuela, Eden Cañadas, Ricky Arenas i Félix Montás, que han mantingut viu el repertori i l’esperit d’una banda que continua despertant l’interès del públic dècades després del seu naixement.
