‘Veus de resistència’ promou la memòria històrica entre els joves de Viladecans
Al Centre de Can Xic, Viladecans Jove, s’ha inaugurat l’exposició permanent titulada ‘Veus de resistència: la lluita veïnal a Viladecans (1970-1980). Aquesta mostra, liderada pel fotògraf Jaume Muns, reflecteix com la ciutat es va posicionar com un centre de resistència antifranquista durant els anys setanta, gràcies a una classe obrera en plena alça i les deficiències urbanístiques derivades del ràpid creixement del municipi.
Les tinentes d’alcaldessa, Encarni García i Irene Reus, van destacar en la inauguració la importància de connectar els joves amb la història dels drets socials que avui gaudeixen. García va advertir sobre el creixement dels discursos d’odi, subratllant la necessitat que espais com Can Xic educin la joventut sobre el seu passat i el que poden fer per construir un futur millor. D’altra banda, Reus va emfatitzar que la visualització de les lluites passades és essencial perquè els joves entenguin que els drets mai no s’han de donar per fets.
La lluita social: fonament d’una Viladecans actual
L’exposició posa en relleu el paper de les fàbriques, veritables escenaris de vagues i mobilitzacions que reclamaven millores laborals i llibertat sindical. La crisi econòmica de 1973 va accelerar la inclusió de les dones treballadores en les lluites socials, impulsant l’activisme veïnal a través d’associacions clandestines i actuacions col·lectives com assemblees o manifestacions. Amb el moment decisiu de la mort de Franco el 1975, les peticions de legalització de sindicats i partits polítics, juntament amb l’amnistia i la recuperació de l’autogovern català, van portar a vagues generals, repressió policial i una resistència que va senglar les bases d’una Viladecans moderna i participativa.
